Annalisa Caicci. Síndrome de Tracció Medul·lar, Descens de les Amígdales Cerebel·loses, Siringomièlia i Escoliosi idiopàtica.

Publicat per ICSEB el 8 octubre, 2012

Data de la intervenció: desembre del 2011

Em dic Annalisa Caicci, tinc 27 anys, visc a la província de Pàdua i el 20 de desembre del 2011 el Dr. Royo em va operar.

En la infància mai havia tingut cap problema: sempre he practicat ballet, he fet molt esport i moviment. Però a partir de l’abril del 2004, després d’haver patit un accident esportiu ( passant un relleu en una carrera d’atletisme), vaig començar a tenir dolors similars a descarregues i punxades a nivell de l’abdomen dret, i progressivament pèrdua de sensibilitat al calor-fred.

En un primer moment, no li vaig donar massa importància al tema i vaig seguir fent la meva vida; encara que amb molèsties, dolors a l’esquena i freqüents descarregues. Tot això va baixar a nivell inguinal, cap a la cuixa i, després d’una forta grip amb molta tos, el març del 2007, progressivament també va afectar l’aixella, el braç i la ma dreta. Després d’aquell episodi, cada cop de tos arribava a ser dolorós, el mateix que amb els esternuts o tot tipus d’esforç que comportés compressions interiors. Vaig començar a notar descarregues molt intenses que afectaven al coll i al braç dret: la hipo-sensibilitat molesta com un formigueig i hi havien descarregues a cada petit salt o moviment, també simplement caminant o pujant les escales. Els dolors augmentaven amb els canvis de temperatura.  Hi havia una mancança de metges que poguessin entendre a què eren deguts aquests símptomes, molts simplement ho atribuïen a l’estrès  o a un problema psicològic. Al setembre del 2007 vaig realitzar-me una ressonància magnètica cervicodorsale i el diagnòstic va ser la presència d’una Siringomièlia pluricavitària de la C4 a la D8 i Malformació de Chiari tipus I.

Després del pànic inicial en el que em vaig veure protagonista, vaig començar-me a documentar a través d’Internet: vaig assabentar-me que es tractava d’alguna cosa seria. Vaig intentar fer-me la forta i tirar endavant, malgrat les meves dificultats i el fet de no voler-me fer a la idea ni de la patologia que tenia ni del que comportava.

A partir del juliol del 2011, vaig començar a tenir hipo-sensibilitat també a les extremitats dels dits de la ma esquerra, a part del dolor que a vegades tenia al taló dret. Al setembre del 2011 vaig descobrir que una estimada amiga meva tenia la mateixa patologia que jo, però, a ella l’havia operat el Dr. Royo. Una coincidència que no podia deixar escapar. Vaig passar molts de dies reflexionant sobre la intervenció: els relatius beneficis, que m’havia explicat personalment, i sobre el fet que podia ser una solució que necessitava quan abans millor.

Mai havia tingut la idea d’operar-me, sobretot considerant les tècniques tan invasives que m’explicaven, però després d’aquell testimoni, que em va fortament colpir, em vaig parar a pensar en el meu futur i en el que em podria esperar. Em vaig posar en contacte amb l’Institut Chiari de Barcelona i gràcies a al disponibilitat de la Sra. Luè, vaig enviar totes les ressonàncies i el material que tenia, per tal d’avaluar la possibilitat d’intervenció.

El diumenge 18 de desembre vaig partir cap a Barcelona per a iniciar aquesta nova aventura que estava a punt de protagonitzar. El dilluns 19 vaig tenir visita amb el Dr. Royo per a fer totes les proves i el dimarts 20 de desembre vaig ser intervinguda de la Secció del Filum Terminale que va durar 50 minuts. És una intervenció mínimament invasiva i sense cap tipus de risc. A les tres hores de la intervenció ja caminava, havia recuperat la sensibilitat del braç i la cuixa dreta, la força d’ambdós braços, els bicipitals, l’úvula que estava desviada va tornar a estar recta, i a més a més, un benestar interior que no tenia des de feia temps. El dimecres 21 de desembre, durant la visita de control, el Dr. Royo em va donar l’alta per a poder tornar a casa i vaig passar 10 dies de total relaxació: el millor nadal de la meva vida.

Puc afirmar que respecto a les moltes persones que ingressen a la clínica en condicions difícils. Jo vaig voler realitzar la intervenció per tal de prevenir i bloquejar la patologia que degenerava cada dia. Però, en realitat, em vaig donar compte que feia temps que havia après a conviure amb un color crònic, creient que aquella era la condició de l’estar bé. Fins al 20 de gener em vaig limitar a portar una vida tranquil·la i sense esforços; i després de la visita de control de l’1 de febrer en la qual em van donar el vistiplau per a tornar a fer esport: vaig tornar a ensenyar, a ballar i a emprendre totes les meves activitats sense cap problema. Ara tot és diferent i tot és un descobriment: sé que la Chiari està sempre amb mi, no podent degenerar més, sé que haig de tenir cura, perquè quan em passo, em recorda que està, amb algun dolor o lleugeres descarregues en els moviments, però sóc tan feliç de poder saber que continuo vivint i vivint bé.

Practico ballet des de fa 25 anys i ensenyo fitness musical, educació motora i ballet. Adoro practicar qualsevol tipus d’esport, malgrat que vaig haver de descartar els que ja no podia seguir realitzant i tenir cura de cada moviment que pugui danyar la meva salut.

Espero que la meva història pugui ser útil a moltes d’altres persones, perquè crec que és important: seguir informant-se sense parar-se davant de la primera porta que ens refusa, ser una mica metges de nosaltres mateixos, entendre què és el millor per a la nostra salut i conèixer noves i diverses tècniques que, com aquesta, resolen un gran problema en una hora d’intervenció i amb un temps de recuperació rapidíssim.

Aconsello posar-se en contacte quan abans millor amb el Dr. Royo i amb l’Institut, perquè hi he trobat a persones meravelloses que posen a la persona en el centre del tot i que et tornen la força, la dignitat i la tranquil·litat per a enfrontar-te a aquesta patologia (menys rara del que sembla) i per a reprendre la teva vida.

Un gràcies enorme per al Dr. Royo que és una persona única, d’una grandíssima professionalitat i humanitats, i que m’ha donat la possibilitat de viure una segona vegada, i a tot l’equip de l’Institut Chiari, especialment a la Sra. Luè i al Dr. Fiallos.

El meu agraïment va a la AISACSISCO per la xarxa de persones amb les que vaig contactar en contacte i amb les que encara intercanvio consells i opinions.

Per a qualsevol informació us deixo el meu número de telèfon i el meu correu electrònic.

Annalisa Caicci

+393408202465

[email protected]